¡Buenas a todos!
Siento no haber dado señales de vida antes, pero he tenido un pequeño incidente con mi apéndice, por lo visto, no soportó la comida mexicana y prefirió seguir sin mí. Total que, a los 3 días de aterrizar en el DF ya tuve que ingresar en ambulancia y sirenas (que vergüenza) en el hospital Londres donde tras unas cuantas largas horas me estuvieron haciendo pruebas en las que no parecían encontrar ningún indicio de mi dolor, aunque gracias a mi doctor que incrédulo no quería aceptar que estaba sana, pidió por favor (de lo contrario me mandaban a casita con un ibuprofeno, ¡seguro!) que me hicieran una eco para salir de dudas ya que sino él estaba dispuesto a hacerme un tacto anal, al que me negué rotundamente, no hace falta que nadie investigué por ahí .
Finalmente tras esperar que la aseguradora mexicana aceptase los tramites después de las 22h. (Según ellos demasiado tarde para tratar con España) agradezco al RAC su colaboración, me separaron de mi apéndice dejando así parte de mí en este país.
Así que ahora estoy de ocupa convaleciente en casa los primos de mi nene sin poder buscar piso, ni ir a la universidad donde ya deben creer que he desaparecido.
8.8.08
1eras noticias des del D.F.
Publicat per
aiaiai
a
2:38
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Hola Rosó & Sebastià!
Rosó espero que et recuperis ben aviat! Mira-ho pel cantó positiu, ja tens la primera anècdota del viatge! :)
Segur que en vindran moltes més, però més divertides i agradables!
Una abraçada enorme i recupera't!
Entraré sovint per aquí. :)
ps: Ah!!! Diumenge volo cap a Marroc de vacances durant una setmaneta. Ja et contaré ;)
ostres rosé! quina benvinguda a mèxic més intensa! espero que tu i el teu apèndix ja estigueu millor! almenys ja has començat fent una visita cultural als hospitals de mèxic.. ja pots fer el primer comentari sobre la medicina mexicana. jej.
espero que et milloris!
tranki, nosaltres anem fent clicks.. aviam si us feu rics..
anna
Hola Rosó & Sebastià...
Acabo de rebre el mail i m'he posat depressa i corrents al vostre blog del que no en tenia ni idea...que fort, quan he vist la foto de la Rosó al llit he pensat...serà GAFE...i si si ets una GAFE...però bé si tot ha sortit rodat i ja t'has desempallegat d'aquesta petita protuverancia que no serveix per res a part de donar pel sac un cop a la vida doncs felicitats i benvinguda al Club de les apendicitis....jejeje. Ara en serio...espero que estiguis bé...i recorda l'experiencia de l'apendicitis que ja veuràs que al llarg de la teva vida serà una de les anecdotes que explicaras més...sempre hi ha algú que treu el tema de l'apendicitis i llavors tothom explica la seva experiencia, cada una sempre mes complicada que l'altra, com si fos una competició per veure qui va patir més...però tu segur que guanyes per que això de que et passi a el DF...
Bueno petita una salutació des de lleida d'una secretaria aburrida...
Judit
P.D: Sebastià, tu encara tens l'apendix a lloc? a veure si aniras tu radere... Un petonas a tots dos.
joer rosó vaya tela!!!!!!por suerte ya está...disfruta de las maravillas de méxico que me han enamorado, que país!!!!!!!! besos
nuria (la de badalona)
Uix vaya tela. Començes amb una bona aventura!
Bé a part d'això, que de segur que ja estas més que recuperada, disfruta al màxim i aprèn de tot en cada moment.
Ens veiem, qui sap, algun día d'aquests per algun país de les Ameriques.
Un petó i ciudeu-vos.
Aina
Bueno no te preocupes los comienzos siempre son difíciles, jejeje. Bueno espero que estes mejor y ya puedas disfrutar de tu estancia. Un beso!! y recuerdos a Sebas
Joer se me ha olvidao firmar!! jeje, soy tu primo preferido Pedro. Ta low!! y cuidado con el picante!!
Rosó!!! Quina mala pata no??.. Espero que ja estiguis ben recuperada i al 150% per gaudir d'aquesta experience...
K&!!
Quan he vista la foto i el que t'havia passat no m'ho podia creure!
Tia, quina mala pata però l’important és que tot hagi sortit bé i ja estiguis recuperada.
Aprofiteu al màxim!
Una super abraçada,
Alba.
Publica un comentari a l'entrada