Diferencies Sexuals

Avui he trobat en un dels molts blogs als que estic feeded, una referència a "muchachada nui". Un programa de "la 2" que agrada només als tios, realment no he trobat cap tia a la que li arribi a fer ni una mica de gràcia aquest programa i el seu humor caspós i negre, on el creador, o jefe del programa és dedica a fer imitacions on no canvia de veu ni gestos, inclús moltes vegades diu el nom del personatge "Hola, soy Carmen Sevilla" per a que la gent sàpigui qui és.

Bueno el fet del que parlàvem és la diferència de gustos entre nois i noies, que per molt que es vulgui parlar sobre la igualtat de sexes, cultures i races, sempre queden diferències que ens fan a cada un únics. Així tots ens hem de sentir orgullosos de ser qui som, que la igualtat és molt important en molts punts com la feina i en general en la societat, però això no ens ha de negar les diferències que ens fan diferents però no pitjors ni millors; com l'humor del que he parlat, o el fet de ser capaços de fer més d'una cosa a la vegada, o la força que algú pot tenir.
La veritat és que faig una crida a l'individualisme dins de la societat:
Sóc feliç de ser home, sóc feliç de ser català, sóc feliç de ser informàtic, sóc feliç de tindre la vida que tinc, o sigui en definitiva SÓC FELIÇ!!

Venada de Barbes

Amélie Nothomb en “Stupeur et tremblements” (Estupores y temblores)

Una escriptora una mica especial i com a resultat un llibre diferent:

Amélie, una noia jove francesa, que torna temporalment al país que l’ha vist créixer, el Japó.

Decideix buscar feina y relacionar-se amb japonesos per coneixen millor la cultura, i acaba treballant per una important empresa japonesa, Yumimoto.

Desprès de llargs dies de feina on ni tant sols havia trobat el seu lloc de feina, les relacions es fan cada cop més difícils i cada feina que li encomanen és més insignificant que l’anterior, fins al punt en que l’acaben nombrant “madame Pipi”.

Al llarg de tot aquest temps Amélie ens parla de la cultura japonesa, com viuen i com pensen les dones en aquesta cultura, podem veure el rebuig que rep per part dels japonesos per ser europea, l’organització jeràrquica de l’empresa,…

Amb la lectura d’aquest llibre es pot conèixer una mica millor aquesta cultura mil·lenària que ens és tant desconeguda.

Les bodes!!

Comença la època de les bodes, segur que tots vosaltres esteu invitats en alguna que altra boda aquesta temporada.

El primer que penses és que serà de p.m. celebrar la boda d’un dels teus grans amics, però desprès comences a pensar en totes les despeses que això comportarà, per que no es tracta només del que t’has de gastar en roba (ja que no pots anar amb el vestit de l'any passat, ja que per la boda del teu amic n’has de portar un de nou que no et coneguin totes les "buitres" de les teves amigues (amb molt de carinyo), sinó també del regal que no pot ser qualsevol cosa, ha de ser alguna cosa especial.

També hi ha el comiat, que segur que és una pasta ja que ha de ser original, i totes aquelles altres despeses que es van afegint a la llista a mesura que arriba el gran dia.

La opció que a tots ens passa pel cap en aquests moments és de no anar a la boda, sobretot si és una amistat de la parella i no teva directament. Però en aquest cas no pots deixar de fer un regalet i pel que tinc entès el pressupost ronda ja els 200€ per barba!! (En aquest cas no seria millor anar a la boda i com a mínim gaudir del tiberi?)

En fi, a tots aquells que esteu en aquesta situació, només recordar-vos que no us oblideu de convidar a aquests “amics” el dia de la vostra boda, per que d'alguna manera s'haurà de recuperar la inversió!