LES FESTES NADALENQUES

Bon Nadal a tothom i Feliç entrada a l'Any que arriba! (Lo primer és lo primer).

No sé vosaltres, però les meves festes han sigut passades pel llit i pel que tinc entès hi ha un % molt elevat de catalans i catalanes que han gaudit tant com jo d'aquestes festes en família.

Us explico una miqueta; el 23 ens dirigim a caseta per arribar a dinar(on fot una rasca que pela i continua sense nevar), pel camí ja hem vaig marejar com una sopa (en la majoria dels casos la intervenció "político-familiar" només empitjora les carreteres), l’endemà a preparar els regals de la tronca(tió de Nadal) per tota la família, vaig acabar ven tard però a temps d'acabar de ficar taula per sopar(un bon sopar: gambetes, pollastre de corral, sopa amb "GALETS PETITS" (la mare no sabia a quin dia érem quan la va fer i va resultar ser el tema del sopar) i torró, però només un (Suchard) ja que ningú més que jo (per la gormanderia) havia pensat en torró.
Després de fer cagar la tronca i fer-la ben grossa com si fóssim canalla (el més jove té 24 anys) vaig començar a sentir aquella sensació de pèrdua de reflexos i malestar general que portava tement des de feia alguns dies. Allí va ser on la meva grip es va desenvolupar fent que passés el Nadal al llit i a més a més contaminés a tota la família que tenia a prop, he provocat inclús que mon germà no vingui cap dia a casa per no contaminar-se ell ni el nounat.
Però finalment, començo a trobar-me millor ara que s’atansa cap d'any tot i que ara són els demés qui estan com una sopa i per cert no massa contents amb mi.

Canvi Climàtic

El canvi climàtic ens el podem prendre amb humor com fa Palomino en aquest vídeo, però per altra banda, ens en hauríem de començar a preocupar i fer-ne alguna cosa al respecte.

Aquests últims dies n´estem patint les conseqüències; està fent fred i nevant, però el problema és, on està nevant, al Pirineu?? NO, està nevant a tot arreu menys on hauria de nevar, la gent que viu en un lloc on no és habitual que hi nevi, està patint la neu; fent que situacions quotidianes siguin molt més complicades de realitzar, perquè si neva a la muntanya, doncs no passa res, passa la màquina i tots contents, però si neva en ciutats, qui neteja els carrers? no estan preparats i és aleshores és quan es bloqueja la ciutat.

Però aquest són els problemes més infims que patim i patirem.

Ara el que compta és el que nosaltres podem fer per evitar que això i altres moltes coses pasin.

Que podem fer per sol.lucionar-ho? doncs, ara per ara no hi ha molt a fer, perquè el que ja està fet, ja no té sol.lució però si que podem col.laborar en no incrementar el problema.

Com? doncs tots hi podem contribuir de la manera més fàcil, es tracta de no gastar els recursos, d´aprofitar-los, però no malgastar-los. Reciclant i educant a la gent del nostre voltant a ser més conscients de les repercussions que té el malgastar els nostres recursos limitats.

Ara per ara, tots tenim ven aprop de casa nostra un punt de reciclatge, on hi podem depositar les deixalles, cada una en el seu lloc corresponent (de fet en molts llocs ja multen a qui no ho fa). Però no és suficient.

La següent acció que tenim que prendre tots, és aprendre a comprar de nou. Sí, es tracta de comprar aquells productes que no venen enbasats en plàstic i utilitzar bosses de paper en comptes de les bosses del super ( a ser possible és millor anar sempre amb el carro de la compra).

Només amb aquests senzills passos, contribuirem molt més del que ens pensem.

Us animo a tots a provar-ho i si teniu més curiositat, visiteu la següent direcció de la Diputación de Granada on han explicat d´una manera molt amena com reciclar correctament i a més a més també hi trobareu un joc.

Aprenem a reciclar jugant

Apa, a jugar!!

LA VIDA

El 9 de desembre va néixer el primer fill del meu germà i per tant va fer avis als meus pares.

Això demostra que els anys no passen en va, tot hi que els pares es converteixen en avis, això els hi provoca tanta il·lusió que no se n’adonen fins més tard que realment ja són avis (suposo que quan comencen a crida’ls els nets).

Per altra banda tenim als nous pares, que estan en els núvols, no se n’adonen del que està passant, estan tant absolts amb el nounat que no reaccionen (és comprensible) però fins al punt de que no són conscients de que són ells “els pares” , de que acaben d’obrir una porta plena de responsabilitats, passen de tenir-ne vint-i-tants a ser pares.

I finalment la nova personeta que formarà part de la família, quan el veus per primer cop, les reaccions poden ser varies, però el que dius sempre és el mateix; “Que mono!, Quina coseta més bonica!”. És tant petit i fràgil que fins i tot fa por de tocar, per si es trenqués o passés qualsevol cosa, però el més important de tot és l’instin de protecció que ens aflora a tots i a cada un de nosaltres, quan l’agafem entre els nostres braços, és en aquell precís moment quan, aquella personeta que tot just obre els ulls per intentar distingir i reconèixer la gent que l'envolta,passa a formar part de la nostra vida.

Quina il·lusió tenir un nebodet!